OBRA FINALITADA
Dades:
Títol obra: Fases de la Lluna
Dimensions: 30 cm x 21 cm.
Tècnica: Dibuix a llapis sobre paper
Temàtica: Recreació astronòmica-divulgativa.
Representació esquemàtica d’una visió llunyana de les posicions relatives a l'espai de Sol, Terra i Lluna, i les Fases lunars, i com la llum i els moviments dels astres determinen aquestes aparences.
He limitat al màxim el text, fent servir només les lletres N i S (Nord i Sud).
N i S aquí ens permeten aclarir les posicions, tant dels astres com de les observacions des de la Terra.
La sèrie formal que es troba a la dreta simbolitza els raigs de llum del sol mentre es van acostant a la Terra.
Adornats amb meridians i paral·lels i eixos de gir, tenim el cercle gros que representa la terra semi il·luminada;
Així com els vuit cercles més petits que mostren la seqüència de les vuit fases lunars.
Les vuit parelles de rectangles, cada una d'elles a prop d'una fase lunar concreta, mostren l'observació humana des de la terra de la lluna il·luminada. El rectangle superior correspon a l'hemisferi nord, el rectangle inferior, a l'hemisferi sud.
Per representar la seqüència de les fases, es mostra el dibuix d’una el·lipse amb un dels procediments gràfics clàssics amb regle i compàs:
Dos cercles concèntrics, un per a cada eix, i radis arbitraris i rectes normals des de les interseccions.
L'el·lipse plana que es correspon a l'òrbita lunar real és extremadament semblant a un cercle, però la que aquí es representa, té una excentricitat molt gran, pot interpretar-se com un escorç de la real de l'òrbita lunar.
La posició sensiblement excèntrica de la Terra envers el centre de l'el·lipse vol emfatitzar la posició corresponent al focus de l'el·lipse.
El senyor Kepler ens ho va deixar ben clar: L'òrbita sempre és el·líptica i l'astre que la controla gravitacionalment està de manera exacta situada a un dels dos focus d'aquesta el·lipse.
La representació també vol remarcar l'obliqüitat del pla de l'òrbita lunar vers l'eclíptica.
L’eclíptica és el nom de l'òrbita de la Terra vers el Sol.
Si no existís aquesta obliqüitat (5 graus aprox.), es produirien dos eclipsis totals cada mes, un de Sol i l'altre de Lluna.
Per altra banda, si aquests dos plans giressin a l'uníson, mai tindria lloc cap eclipsi.
