dissabte, 15 d’agost del 2015

2015 juny 22 : Maqueteta "El dilema del faraó"

Edició seriable a escala 1/33 de la instal·lació "El dilema del faraó"

8 figures piramidals i 3 per a la simulació de la grava.

Material: ABS (impressora 3D de fil)

mides capsa cartró: 197 mm x 138 mm x 45 mm

mides piramides montades : 303 mm x 145 mm x 41 mm






2015 juny : El dilema del faraó

Dins de TALLERS OBERTS POBLENOU CREA!

Recreació pseudo-històrica d'una exposició de maquetes de piràmides de formes i proporcions diverses entre les quals el faraó Kheops (per exemple) havia de triar una per després fer-la construir.

El tractament 'decoratiu' de l'espai està desenvolupat meticulosament.
L'objectiu és recrear que va sentir el tal Kheops davant totes les opcions, les argumentacions propagandístiques de cada arquitecte i imaginar la transcendència del desenvolupament i les conclusions del debat. 

Fase productiva de les piràmides
Ubicació: nau central de La Fundició. Es un decorat conceptual, nomes descriptiu en lo formal, que representa  un espai egípci.

Elements de la instal·lació:

CENTRE:
Plantilla-lona niló blanca
Base trepitjable de grava blanca de 20 mm de gruix (pes 220 kg)
8 figures, en cartró niu d'abella de 15 mm de gruix, encintades internament.

FONS:
Urna metacrilat

DRETA:
Taula amb paperetes de vot




Plantilla-lona niló blanca





papereta de vot

EPÍLEG:

El diumenge 14 a les 20:35 es va fer el recompte de vots

 total 62

 En blanc: 7 vots
 Nuls: 1 vot
 I (base triangular): 1 vot
 II: (base romboïdal): 3 vots
 III: (base quadrada, aplanada): 10 vots
 IIII: (base pentagonal): 5 vots
 III II: (base rectangular): 2 vots
 III III: (base quadrada, costats triangles equilàters, Kheops): 16 vots
 IIII III: (base quadrada, vèrtex excèntric): 11 vots
 IIII IIII: (base exagonal): 6 vots.

 La piràmide indultada de la crema de Sant Joan és la III III.


Background:
La data estimada de finalització de la construcció de la Gran Piràmide és al voltant de 2570 a. C.
Alçada màx. 146,61 m
Longitud 230,347 m
Va ser construïda amb uns 2.300.000 blocs de pedra, el pes mitjà és de dues tones i mitja per bloc, encara que alguns d'ells arriben a pesar fins a seixanta tones.
Originalment estava recoberta per uns 27.000 blocs de pedra calcària blanca, polits, de diverses tones cadascun
Va mantenir aquest aspecte fins a principis del segle XIV, quan un terratrèmol va desprendre part del revestiment calcari.
Posteriorment, els turcs otomans van utilitzar aquest revestiment per a la construcció de diverses edificacions al Caire.

Les vuit cares de la Gran Piràmide
Flinders Petrie ja va observar, entre d'altres aspectes morfològics, que la secció horitzontal de la Gran Piràmide té forma octogonal, d'estrella de quatre puntes, doncs cadascuna de les cares està composta per dos plans, amb lleugera pendent cap al centre, difícilment apreciable a simple vista per l'absència gairebé total del revestiment, ja que només s'han conservat alguns blocs de pedra calcària, procedents de les equinoccis: cap a l'alba, durant uns minuts, la meitat oest de les cares nord i sud és il·luminada pels raigs del Sol, mentre la meitat aquest roman en ombres; cap a l'ocàs ocorre al contrari 
quedant il·luminada la meitat est de les cares nord i sud, mentre la meitat oest queda en ombres. És l'anomenat efecte llampec.