divendres, 11 de desembre del 2015
diumenge, 29 de novembre del 2015
2015 novembre: arbre-ocell
Un arbre que en lloc de fulles té plomes. Posat en una de les seves branques, un pardal que en lloc de plomes té fulles.
Del seu cap creix un arbre que en lloc de fulles té plomes. Posat en una de les seves branques, un ocell que en lloc de plomes té fulles.
Cada arbre i cada ocell són més petits que els anteriors.
Com un fractal.
fractal
Estructura iterativa que té la propietat que el seu aspecte i distribució estadística no canvien qualsevol que sigui l'escala amb què s'observi
Del seu cap creix un arbre que en lloc de fulles té plomes. Posat en una de les seves branques, un ocell que en lloc de plomes té fulles.
Cada arbre i cada ocell són més petits que els anteriors.
Com un fractal.
fractal
Estructura iterativa que té la propietat que el seu aspecte i distribució estadística no canvien qualsevol que sigui l'escala amb què s'observi
dilluns, 2 de novembre del 2015
2015: MAQUETA ESBERLAMENT CAN FELIPA
Grup escultòric format per tres parts que poden encaixar entre si formant una representació figurativa-simplificada de l'aspecte exterior de l'edifici-Centre Cívic Can Felipa del Poblenou a Barcelona.
L'encaix d'aquestes parts són dues superfícies corbes que defineixen 2 parts exteriors i una central.
Dimensions i pes del conjunt encaixat: 34 cm x 22 cm x 16 cm. 1.5 kg
Tècnica constructiva: impressió 3D en ABS blanc, filades de 0.4 mm de diàmetre, 3 capes exteriors i densitat interna de 10%.
Per a la impressió es va fragmentar cadascuna de les parts.
Cadascuna de les parts exteriors es va imprimir en 16 fragments.
La peça central es va imprimir en 9 fragments.
Total 41 peces diferents per tot el grup.
Per obtenir cadascuna de les tres parts, els respectius fragments es van ajustar i soldar per contacte en bany d'acetona.
Després es van polir parcialment.
El Grup escultòric té vocació polimòrfica, és a dir la seva exposició és diversa, diferenciada en quatre composicions bàsiques: (1): Encaixada, (2): Encaixada amb Part central absent, (3): Encaixada amb Part central fugida, (4): Dispersa-aleatòria.
L'obra pretén ser un doble homenatge, per una banda a la bellesa arquitectònica final de Can Felipa (gràcies, Josep Lluís Mateo), per l'altra, als vertiginosos espais creats per 'The Matter of Time' de Richard Serra , en la col•lecció Guggenheim de Bilbao.
dimecres, 9 de setembre del 2015
2013 maig 19: tres esferes engabiades
Dins de les gàbies, cada bola pot girar de maneres diferents.
La bola blava per un eix
La bola vermella per dos
La bola blanca per tres
Tant les gàbies com les boles són desmuntables, es poden considerar receptacles
Materials: Fusta fusta pi de flandes fresada, llimada, polida, grapejada acaronada i acolorida.
Fixacions metàl·liques desmuntables.
Dimensions: 392 mm x 390 mm x 240 mm
Diverses fases del procés constructiu
La bola blava per un eix
La bola vermella per dos
La bola blanca per tres
Tant les gàbies com les boles són desmuntables, es poden considerar receptacles
Materials: Fusta fusta pi de flandes fresada, llimada, polida, grapejada acaronada i acolorida.
Fixacions metàl·liques desmuntables.
Dimensions: 392 mm x 390 mm x 240 mm
Conjunt acabat
proves de color
Detalls del disseny
Diverses fases del procés constructiu
dissabte, 15 d’agost del 2015
2015 juny 22 : Maqueteta "El dilema del faraó"
Edició seriable a escala 1/33 de la instal·lació "El dilema del faraó"
8 figures piramidals i 3 per a la simulació de la grava.
Material: ABS (impressora 3D de fil)
mides capsa cartró: 197 mm x 138 mm x 45 mm
mides piramides montades : 303 mm x 145 mm x 41 mm
8 figures piramidals i 3 per a la simulació de la grava.
Material: ABS (impressora 3D de fil)
mides capsa cartró: 197 mm x 138 mm x 45 mm
mides piramides montades : 303 mm x 145 mm x 41 mm
2015 juny : El dilema del faraó
Dins de TALLERS OBERTS POBLENOU CREA!
Ubicació: nau central de La Fundició. Es un decorat conceptual, nomes descriptiu en lo formal, que representa un espai egípci.
Elements de la instal·lació:
CENTRE:
Plantilla-lona niló blanca
Base trepitjable de grava blanca de 20 mm de gruix (pes 220 kg)
8 figures, en cartró niu d'abella de 15 mm de gruix, encintades internament.
FONS:
Urna metacrilat
DRETA:
Taula amb paperetes de vot
EPÍLEG:
El diumenge 14 a les 20:35 es va fer el recompte de vots
total 62
En blanc: 7 vots
Nuls: 1 vot
I (base triangular): 1 vot
II: (base romboïdal): 3 vots
III: (base quadrada, aplanada): 10 vots
IIII: (base pentagonal): 5 vots
III II: (base rectangular): 2 vots
III III: (base quadrada, costats triangles equilàters, Kheops): 16 vots
IIII III: (base quadrada, vèrtex excèntric): 11 vots
IIII IIII: (base exagonal): 6 vots.
La piràmide indultada de la crema de Sant Joan és la III III.
Background:
La data estimada de finalització de la construcció de la Gran Piràmide és al voltant de 2570 a. C.
Alçada màx. 146,61 m
Longitud 230,347 m
Va ser construïda amb uns 2.300.000 blocs de pedra, el pes mitjà és de dues tones i mitja per bloc, encara que alguns d'ells arriben a pesar fins a seixanta tones.
Originalment estava recoberta per uns 27.000 blocs de pedra calcària blanca, polits, de diverses tones cadascun
Va mantenir aquest aspecte fins a principis del segle XIV, quan un terratrèmol va desprendre part del revestiment calcari.
Posteriorment, els turcs otomans van utilitzar aquest revestiment per a la construcció de diverses edificacions al Caire.
Les vuit cares de la Gran Piràmide
Flinders Petrie ja va observar, entre d'altres aspectes morfològics, que la secció horitzontal de la Gran Piràmide té forma octogonal, d'estrella de quatre puntes, doncs cadascuna de les cares està composta per dos plans, amb lleugera pendent cap al centre, difícilment apreciable a simple vista per l'absència gairebé total del revestiment, ja que només s'han conservat alguns blocs de pedra calcària, procedents de les equinoccis: cap a l'alba, durant uns minuts, la meitat oest de les cares nord i sud és il·luminada pels raigs del Sol, mentre la meitat aquest roman en ombres; cap a l'ocàs ocorre al contrari
quedant il·luminada la meitat est de les cares nord i sud, mentre la meitat oest queda en ombres. És l'anomenat efecte llampec.
Recreació pseudo-històrica d'una exposició de maquetes de piràmides de formes i proporcions diverses entre les quals el faraó Kheops (per exemple) havia de triar una per després fer-la construir.
El tractament 'decoratiu' de l'espai està desenvolupat meticulosament.
L'objectiu és recrear que va sentir el tal Kheops davant totes les opcions, les argumentacions propagandístiques de cada arquitecte i imaginar la transcendència del desenvolupament i les conclusions del debat.
 |
| Fase productiva de les piràmides |
Elements de la instal·lació:
CENTRE:
Plantilla-lona niló blanca
Base trepitjable de grava blanca de 20 mm de gruix (pes 220 kg)
8 figures, en cartró niu d'abella de 15 mm de gruix, encintades internament.
FONS:
Urna metacrilat
DRETA:
Taula amb paperetes de vot
 |
| Plantilla-lona niló blanca |
 |
| papereta de vot |
EPÍLEG:
El diumenge 14 a les 20:35 es va fer el recompte de vots
total 62
En blanc: 7 vots
Nuls: 1 vot
I (base triangular): 1 vot
II: (base romboïdal): 3 vots
III: (base quadrada, aplanada): 10 vots
IIII: (base pentagonal): 5 vots
III II: (base rectangular): 2 vots
III III: (base quadrada, costats triangles equilàters, Kheops): 16 vots
IIII III: (base quadrada, vèrtex excèntric): 11 vots
IIII IIII: (base exagonal): 6 vots.
La piràmide indultada de la crema de Sant Joan és la III III.
Background:
La data estimada de finalització de la construcció de la Gran Piràmide és al voltant de 2570 a. C.
Alçada màx. 146,61 m
Longitud 230,347 m
Va ser construïda amb uns 2.300.000 blocs de pedra, el pes mitjà és de dues tones i mitja per bloc, encara que alguns d'ells arriben a pesar fins a seixanta tones.
Originalment estava recoberta per uns 27.000 blocs de pedra calcària blanca, polits, de diverses tones cadascun
Va mantenir aquest aspecte fins a principis del segle XIV, quan un terratrèmol va desprendre part del revestiment calcari.
Posteriorment, els turcs otomans van utilitzar aquest revestiment per a la construcció de diverses edificacions al Caire.
Les vuit cares de la Gran Piràmide
Flinders Petrie ja va observar, entre d'altres aspectes morfològics, que la secció horitzontal de la Gran Piràmide té forma octogonal, d'estrella de quatre puntes, doncs cadascuna de les cares està composta per dos plans, amb lleugera pendent cap al centre, difícilment apreciable a simple vista per l'absència gairebé total del revestiment, ja que només s'han conservat alguns blocs de pedra calcària, procedents de les equinoccis: cap a l'alba, durant uns minuts, la meitat oest de les cares nord i sud és il·luminada pels raigs del Sol, mentre la meitat aquest roman en ombres; cap a l'ocàs ocorre al contrari
quedant il·luminada la meitat est de les cares nord i sud, mentre la meitat oest queda en ombres. És l'anomenat efecte llampec.
dimarts, 7 de juliol del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)